Educació Física a l’Educació Primària
Curs 2022-23
Anàlisi crítica d’un article: Ressenya-debat
Mariona Fité, Berta Figueres, Laura Alcaraz i Mireia Bullich
Educació Física en l’Educació Primària
Curs 2023
02/06/2023
ÍNDEX
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR I DEL TEXT 2
4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 5
LINK A LA PRESENTACIÓ https://www.canva.com/design/DAFlIIGD2_s/rITokY9RTIve1n8WRbSFSA/view?utm_content=DAFlIIGD2_s&utm_campaign=share_your_design&utm_medium=link&utm_source=shareyourdesignpanel
FITXA TÈCNICA
CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR I DEL TEXT
Abans d’entrar de ple a la ressenya de l’article és necessari proporcionar informació que ens permeti situar l’article en un context i la trajectòria de l’autor. Començarem parlant d’aquest últim, de l’humorista, actor, presentador, comediant, locutor i autor de l’article Educación física en el aula. Usos tópicos, Dani Rovira. Rovira és una de les cares més conegudes del nostre país per la seva trajectòria en el món del cinema, del teatre i de la televisió; Rovira és conegut per tractar tots els temes d’actualitat amb humor i comèdia com a eina de crítica i reflexió. Tot i això, l’any que l’autor va publicar l’article encara li quedaven uns anys per fer-se tan conegut, ja que va ser a partir de l’any 2013, quan es va estrenar la pel·lícula Ocho Apellidos Vascos, una comèdia romàntica de gran èxit, que va generar gran interès pel treball de Dani Rovira.
Pel que fa a la contextualització del text, és important situar-lo en l’època en la qual es va ambientar l’article, els anys noranta. Durant aquests anys, l'educació física a Espanya es desenvolupava en un context en què es destacava l'ensenyament tradicional i l'èmfasi en la competició esportiva. Dani Rovira assenyala que durant aquella època, moltes vegades l'educació física es basava en tòpics i estereotips i això creava un ambient de pressió i discriminació, deixant de banda els aspectes lúdics i l'aprenentatge integral.
COS DE LA RESSENYA
3. 1. RESUM
L’article Educación física en el aula. Usos de tópicos escrit per Dani Rovira forma part de la monografía Educación física con “h” de “humor. Ens ofereix una perspectiva crítica i humorística sobre la seva pròpia experiència en l’educació física a l’escola, a partir del diari de les classes que ha tingut l’autor durant la seva etapa de primària i secundària.
A través d’aquest diari s’observen quines metodologies eren utilitzades pel professorat de l’època, quines activitats es duien a terme i quins recursos s’empraven. Fent ús d'exemples i anècdotes humorístiques, Rovira ens il·lustra els estereotips, tòpics i les pràctiques més tradicionals que s’establien a l’aula. Destaca i posa en qüestió la diferenciació per motius de gènere en certes activitats, la discriminació pel físic dels alumnes, de la professió i el menyspreu cap a l’assignatura d’educació física.
A partir de l’humor, l’autor dona peu als lectors a reflexionar sobre la manera de millorar l’ensenyament en l’educació física, i repensar sobre les pràctiques i paradigmes establertes fins ara. Es tracta d’una tendència en la qual es genera un ambient de competició, exclusió i discriminació, que pot arribar a generar una baixa autoestima als alumnes, i en conseqüència una gran desmotivació per l’assignatura. I es tracta d’una metodologia que s’allunya completament dels principis de l’activitat física i els seus beneficis.
3. 2 COMENTARI CRÍTIC
Entenent el diari que ens comparteix Rovira com una crítica humorística cap a l’educació física, com antics alumnes i futurs docents que som, hem empatitzat amb el text de l’autor. D’una banda, perquè a l’escola hem viscut situacions i experiències similars i, d’altra banda, perquè volem donar suport a aquesta crítica i continuar amb la línia de treball que s’està duent a terme actualment a les escoles, on es dona molta més importància a una educació física més competencial i interdisciplinar. A partir d’aquesta lectura, esmentarem des d’un punt de vista subjectiu en què estem d’acord i en què en desacord amb l’autor, sempre analitzant-ho i comparant-ho amb altres fonts d’informació.
En primer lloc, des del començament de la lectura, hem pogut observar com la feina de professor d’educació física porta implícit les burles per part dels infants i d’altres estereotips negatius. S’infravalora la seva tasca, les metodologies i els recursos que empra, com per exemple quan l’autor diu: Don Dani no sabe que aquí las pautas las marcamos nosotros. El tracta com a una eminència amb el sobrenom de Don Dani, quan ell en tot moment declara que no li diguin així. A més, pel que fa a la metodologia del professor, es critica aquell que vol treballar la interculturalitat a través dels balls populars, ja que generalment es té una visió errònia de l’Educació Física, entesa com una pràctica tan sols centrada en els jocs esportius. Tot i que el text està ambientat en l’escolarització dels anys noranta, nosaltres compartim aquesta experiència en l’assignatura, ja que predominava molt més la dimensió de l’activitat física, deixant de banda les altres com l’expressió i comunicació corporal o els hàbits saludables.
Tanmateix, no tan sols s’infravalora la professió sinó també l’assignatura, pel fet que es considera que és molt assequible per tothom i sense gaire dificultat: ha suspendido hasta la gimnasia. Yo creía que eso era una frase hecha y que era imposible. Fins i tot, es fa burla de la situació dels companys que han suspès l’assignatura, afirmant que és impossible que passi. Continuant amb el que hem comentat abans, això és degut a la imatge que es té cap a l’àrea d’educació física i cap als seus possibles aprenentatges, creient que no són útils i necessaris. A més, s’acostuma a creure que l’àmbit de l’educació física només engloba una part pràctica, com ara jugar o saltar. En una part de la lectura declara: Dicen que vamos a dar una clase de teoría de gimnasia en el aula. ¿En el aula?, ¿teoría?, ¿me pondrán ahora falta por no llevar vaqueros? Nosaltres, de la mateixa manera que l’autor, no ens preníem l’assignatura com la resta d’àrees, era un moment de descans i rauxa, i no és fins que hem valorat la feina del docent que hem entès la seva importància.
Aquesta infravaloració, real i present en la nostra societat, no només ens la permet veure el text de Rovira, sinó que el podem observar en altres textos i contextos com pot ser en la xerrada humorística DAVID GUAPO, los professores que parla de la concepció que es tenia abans i encara s'arrossega envers l’educació física. L’humorista a la xerrada discrimina als professors d’educació física, no els té en compte quan pregunta: Quién de aquí es profesor? I afegeix: Los de gimnasia no cuentan.
En segon lloc, un aspecte molt present en el text i que reflexa la realitat a les a escoles són els estereotips i la discriminació, tant per raó de gènere com per l’aspecte físic dels infants. Pel que fa als estereotips de gènere podem veure clarament una adquisició de rols en els jocs, assenyalant que les noies han de jugar amb una pilota per fer gimnàstica rítmica i els nois per fer futbol. D’aquest mateix exemple ens parla Mosquera 2014, explicant que el problema està en el fet que a partir d’aquests estereotips es construeixen rols que impliquen complir un comportament social esperat segons el gènere. L'incompliment d’aquests rols porta implícita la sanció i la discriminació, com és quan un noi és el que vol utilitzar la pilota per fer gimnàstica rítmica i es qüestiona la seva masculinitat. A més, Rovira també ens explica que en una ocasió les noies els van guanyar jugant a futbol, però que va ser perquè es van deixar guanyar, és a dir, es subastima les capacitats de les noies en jocs esportius que es consideren de nois.
D’altra banda, pel que fa als estereotips i la discriminació pel físic, es pot observar que l’autor anomena a diversos companys gafotas, jirafo, gorditos, i declara: Sólo juegan los mejores (lástima, el gordito es un porterazo…). Aquesta oració ens dóna a entendre que tot i les grans capacitats de l’infant en l'àmbit del futbol, se’l discrimina i aïlla pel fet de tenir una condició física no normativa. Aquesta situació és un reflex de la societat en la qual vivim on a causa d’aquests comentaris s’augmenten les inseguretats. A l’àrea de l’educació física totes aquestes inseguretats es veuen agreujades, ja que és una àrea on es dona molta importància a l’aspecte físic. Els infants es comparen entre ells i això té un impacte en la visió de la seva imatge i en la seva autoestima, sovint negativa. És per això, que és important tractar-ho amb els alumnes, per poder fomentar el respecte cap a la resta i l’autogestió d’emocions cap a un mateix.
3.3 CONCLUSIONS
Per concloure amb aquest treball és important destacar que ens veiem molt identificades en les metodologies i en les activitats que exposa el mateix autor sobre l’assignatura. La concepció que molta part de la població té sobre l’àrea d’educació física està arrelada a les metodologies antigues que empraven els professors. Actualment, s’està intentant implantar una metodologia molt més competencial i interdisciplinar, que se centra en l’adquisició de capacitats, habilitats i actituds i a més s’estableixen relacions amb altres àrees.
Nosaltres com a futurs docents som l’eina de canvi per tal de fomentar aquesta nova visió, a més, creiem que és rellevant trencar amb els estereotips de gènere i per físic que s’han anat reproduint al llarg dels anys. Cal fer entendre als infants que els esports i les activitats físiques no tenen gènere i són vàlides per tothom qui vulgui practicar-les. Tanmateix, cal adaptar les activitats tenint en compte les necessitats dels infants, per tal que ells/es puguin desenvolupar totes les seves capacitats i competències i aconseguir un control del seu propi cos.
En general, nosaltres ens mostrem empàtiques amb l’autor, ja que recolzem la crítica humorística cap a l’educació física, destacant la necessitat de canviar els paradigmes i promoure una educació física més competencial, interdisciplinària i inclusiva. Estem compromeses a treballar en aquesta direcció i aportar els nostres coneixements i experiències als infants d’educació primària, per tal que es doni a l’educació física la rellevància que realment té en les nostres vides.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Madara, N. (2014, abril 22). DAVID GUAPO los profesores. Youtube. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=iNoELE6zAGM
Mosquera (2014) ¿Las mujeres no hacen deporte porque no quieren? ¿Los hombres practican el deporte que quieren? El género como variable de análisis de la práctica deportiva de las mujeres y de los hombres. Recuperat de: https://www.researchgate.net/publication/282809272_Las_mujeres_no_hacen_deporte_porque_no_quieren_Los_hombres_practican_el_deporte_que_quieren_El_genero_como_variable_de_analisis_de_la_practica_deportiva_de_las_mujeres_y_de_los_hombres
Blanch, S., Pérez, E. i Silvente, J. (2016). Com citar i referenciar en els textos acadèmics i científics. Bellaterra: Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
Aunión, J. A., Aunión, J. A., & Aunión, J. A. (2023, 5 febrero). La clase de Educación Física, infierno o solución para el ‘bullying’: “No entendía lo que era hacer el vacío hasta que me vi sola en mitad del campo”. El País. Recuperat de: https://elpais.com/educacion/2023-02-05/la-clase-de-educacion-fisica-infierno-o-solucion-para-el-bullying-no-entendia-lo-que-era-hacer-el-vacio-hasta-que-me-vi-sola-en-mitad-del-campo.html
Ángel, J. B., García, E. F., & Zamorano, M. A. S. (2007). Estereotipos de género, actividad física y escuela: la perspectiva del alumnado. Profesorado (Granada), Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2493205
