SESSIÓ 1 - VISIÓ DELS MESTRES

LA MEVA EXPERIÈNCIA A L'ESCOLA 

La meva experiència en l'educació física a l'escola la puc destacar en tres grans perspectives, ja que he passat per tres coles.
Primer, a l'escola que feia primària que vaig tenir una professora i recordo que m'agradava molt l'assignatura, sortir al pati i jugar. Feiem moltes dinàmiques i jocs i eren en anglès els últims anys de l'escola, els típics jocs que feiem eren jugar a hockei, dinàmiques de grup de cohesió, esports com basquet, futbol i volley, entre molts altres. A més com a aspacte a destacar, recordo que m'encantaven les jornades esportives que les feiem cada any i tu havies de triar el teu equip i es feia una competició amb altres equips, estavem tot el dia fent la competició i anaven desqualificant a molts equips fins que quedava un guanyador. Cada equip s'apuntava a l'esport que volia i nosaltres sempre feiem basquet, volley, ping pong i futbol.

En segon lloc, a la ESO ja em vaig canviar d'escola i vaig anar a l'institut públic del poble i va ser completament diferent a primària. A més, que els infants ja no tenien la ilusió que tenien a primària, els professors eren completament diferent, sense tantes ganes com havia vist anteriorment ni motivació per fer coses. Vaig estar els quatre anys amb un professor que ens acostumava a fer les dinàmiques que es feien els anys anteriors, que eren la curs navet, voltes a la pista, salt d'alçacada, balls en grup, i temps lliure. Aquest professor el tenia el meu pare també i el meu germà, i el mètode era el mateix tots els anys. Les notes les posava per cada prova que feiem, i jo m'ho prenia bastant enserio perquè sempre m'ha agradat aixi que no em desagradava, apart tenia bastanta feina en les altres assignatures i aquest moment d'esport a la setmana em servia per desconnectar molt.

Per últim, al bachillerat em vaig canviar d'institut i vaig fer allà el meu últim any d'educació física que el recordo molt. Va ser a una escola on es feia d'infantil a bachillerat, i era una escola molt familiar on tots es coneixien i el professor els havia tingut des de petit. Vaig notar molt el canvi amb l'anterior escola i em va recordar per aquest fet molt més a la primera professora que havia tingut. Les activitats no eren tan bàsiques com les que havia fet anteriorment i degut a que a aquella edat poca gent feia esport el professor aprofitava perquè fessim una mica d'esport a aquelles hores. Feiem bastant físic, curses, diferents esports i activitats conjuntes, i molts partits per motivar-nos. 
En general puc destacar que l'educació física sempre m'ha agradat, ja que sempre m'ha agaradat l'esport i és una persona que fa moltes coses i no paro quieta, i aquest moment d'esport per mi és un moment que tinc amb mi mateixa per desconnectar i treure tota aquella tensió o estres que tinc potser per altres coses del dia a dia. A més era un moment on es feia molta cohesió amb la classe i penso que anava molt bé per passar-s'ho bé, sortir de l'aula i moure's una mica que sempre va bé.

LA VISIÓ DELS MESTRES ACTUALMENT EN RELACIÓ AL CLUB DE LA COMEDIA

En general, penso que ha hagut una gran evolució en la visió que es té dels mestres avui en dia comparat amb anteriorment. En el passat, la visió dels mestres estava centrada principalement en un model que ara es veu molt anticuat i tradicional, en el que principalment es dedicaven a transmetre el coneixement i adquirir els objectius acadèmics estandarts, avaluant sempre el rendiment de les notes de 1-10. Aquesta visió va molt relacionada amb els tòpics que s'han anat creant amb el pas del temps i que es veuen més reflexats en el que es diu en el vídeo, com el cas de com es conceb la percepció, les notes que abans es posaven o que mai posaven un 10 perquè mai estava perfecte del tot. O les frases que abans es deien ridiculitzant als alumnes o bé, agafant un rol d'autoritat que ara no esta gens ben vist. A més de parlar dels rols que agafaven els infants, els de la última fila eren els que es portaven pitjors, les burles que rebien els que eren diferents fisicaments a la majoria, ja fós perquè portessin ulleres o perquè fòssin més grassos. Abans a la mínima diferència ens tribavem amb actes de burla que potser els professors passaven per alt, cosa que ara es tracta molt més i és una de les coses més importants, com es desenvolupi social i personalment aquest. Més enfocat a l'esport i a l'educació física en el vídeo podem observar com es desvaloritza la seva feina així com la crítica que fa de l'esport.

Tots aquests aspectes ara han canviat molt per molt que els tòpics segueixin. Avui en dia, els mestres han evolucionat molt i educativament hi ha una visió molt més crítica i personal de l'alumnat, en que com ja he dit, és té molt més en compte l'aprenentatge de l'alumne, el seu desenvolupament social i emocional. S'ha creat un ambiet de classe molt més positiu i inclusiu, en el que es promou un aprennetatge conjunt a través de la recerca i descoberta, i on els mestres són guies o mentors dels alumnes, i hi posen emfasi en buscar recursos individualitzat per cada alumne i buscant la inclusió en tot moment. 

Per acabar, penso que veient aquest canvi que s'ha produït, com a futurs mestres tenim la responsabilitat de desmitificar tots aquests mites que poden haver passat, o estan passant avui en dia. I penso que l'espai de l'educació física en concret, és un espai molt adequat per treballar molts aspectes que són molt necessaris, com és el cas de detectar situacions que no són acceptables dels infants i parar-les en sec. Penso que és un espai en que es treballa molt la cohesió de l'infant, i en el que es poden detectar els rols dels alumnes, les dinàmiques i treballar el desenvolupament personal i emocional des d'aquest àmbit.